A
mitjans de setembre s’han vist acabades unes obres del tot esperades i
desitjades pels Amics de Sant Aniol d’Aguja. Unes obres que s’iniciaren el 8
d’abril i que, amb molt d’esforç, però també il·lusió, ens han portat a veure la
coberta de la rectoria de Sant Aniol acabada el 17 de setembre. Una coberta, la
de l’edifici principal, que haurà d’aixoplugar moltíssims excursionistes i
visitants en general. Talment anys enrere. L’objectiu d’aquestes obres recordem
que és retornar la funció de refugi de muntanya al vell edifici rectoral. Així
doncs, avui amb un bon somriure us anunciem aquesta bona nova. Una situació que
molts potser ja haureu vist en directe o bé mitjançant alguna foto però, en
definitiva, una situació de la qual els
Amics de Sant Aniol estem molt orgullosos i satisfets. Era, com hem dit abans,
unes obres molt esperades i, avui, veure fet realitat allò que fa pocs anys era
quasi increïble és d’una satisfacció enorme. La millor explicació és que pugeu
a Sant Aniol i visiteu personalment l’estat actual. És d’agrair l’esforç de
tantes i tantes persones, entitats, empreses i establiments, ens…públics i
privats,
i tots els que amb el seu gra de sorra ho han fet possible. I res
millor dit, perquè us posem per exemple que en menys d’un mes (agost), s’han
pujat més de 8 tones de sorra a l’esquena per aquells viaranys. Un treball de
formigues. Gràcies als centenars de visitants que fent cas a les propostes dels
Amics de Sant Aniol han anat pujant les bossetes de 5kg aproximadament que
trobaven preparades a la Muntada (inici del sender). A més de teules i altres
materials que els paletes anaven demanant en el transcurs de les obres. També
molt importants els camps de treballs que s’han anat realitzant al llarg
d’aquest període i, com no, els campaments que van realitzar a mitjans d’agost
els joves de la Secció “ la Traça” del Centre Excursionista de Banyoles.
Semblava que mai arribaria el moment però sí, tota
la burocràcia a punt i el material des de finals de gener allà preparat. Els
paletes feien camí del Gomarell amunt, dia rere dia i les bigues es començaven
a posar a lloc. La cosa ja començava a tenir un altre color però als pocs dies
s’hi veieren els cabirons col·locats i al seu damunt les fustes (matxembrats).
Ara sí que es veia ja la coberta feta…però no, seguidament hi veiérem els aïllants
i la capa de compressió al damunt…ara sí, des de l’interior ja estàvem a aixopluc
i no veies el cel. Fita quasi assolida. Un esforç complementari ens portà a
veure les primeres teules col·locades així com les tres xemeneies, previstes en
el projecte, formades. Amb tot, arribàvem a mitjans setembre i la teulada
quedava totalment acabada.
Després d’aquesta fase, repte que s’esperava des de temps
molt allunyats, ara toca mirar
endavant i anar preparant sense fre les properes fases. Això implica moltíssima
feina desinteressada de molta gent però, amb la il·lusió que aquest projecte
ens ha transmès, segur que no defallirem i si ens hi acompanyeu encara a,b més
motiu. Demanem com sempre la col·laboració de tothom ja sigui participant a
camps de treball, fent-se amic-col·laborador per tan sols 10€ mínim a l’any,
fent alguna aportació (mecenatge) d’alguna quantia més elevada… etc, etc , etc. També ens caldrà portar a terme
la molt feixuga tasca burocràtica, realització de projectes, petició de permisos, tramitació de subvencions, busca de
mecenatges …
Cada dia que passa tenim més clara la certesa que
aquest projecte, que inicialment semblava impossible, de mica en mica es fa
realitat. I ara ja podem dir que l’històric edifici ja està SALVAT. Començarem
aviat a pensar a realitzar les passes necessàries per al seu funcionament, tant de papers com de més obres a l’interior. I que d’aquí a un temps l’obertura
definitiva sigui una realitat. Però encara passaran algunes publicacions com
aquesta per anar-vos informant del procés en tot moment. Però com heu anat
veient això no té aturador i siguem tots molt conscients del que això representarà
pel bé de la Vall d’Aguja , pel municipi de Montagut i Oix i per l’Alta
Garrotxa en general. Tenir aquest equipament en aquest lloc en concret ofereix
un ventall de possibilitats que ens porten fins i tot a reforçar i a
multiplicar la relació interfronterera entre la Catalunya Nord i el Principat.
Les fronteres són administratives però no físiques i el refugi encara ho farà
més real. La història ens recorda la importància interfronterera del lloc i,
avui, podem constatar que turísticament també és punt capital a no menystenir.
Fem doncs, tots plegats, possible la continuïtat de les seves obres i així ben
aviat tots en podrem fer ús i gaudi.
També cal esmentar les obres de millora que s’han
portat a terme en el camí, des de la Muntada (zona del Gomarell) fins a la gorja del Citró. Unes millores que
ha impulsat i gestionat el Consorci de l’Alta Garrotxa per tal de retornar al camí el vell ús d’animals de
bast. Totes aquestes millores van encaminades a un únic objectiu del qual ben
aviat tots ens en sentirem plenament orgullosos.
De moment, molt contents d’explicar-vos aquesta
última fase portada a terme amb l’esperança
que en les properes publicacions ja podrem tornar donar bones notícies. Així
doncs, deixeu-nos proposar-vos una visita a
Al·leluia!
La coberta de Sant Aniol està acabada.
Amics de Sant Aniol d’Aguja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada