Heteroquè?

Quan parlem de papallones de seguida ens vénen al cap les diürnes: acostumem a estar-hi més familiaritzats, potser perquè nosaltres també tenim costums diürns (uns més que d’altres), potser perquè els seus colors les fan més visibles, potser perquè tenen més bona premsa. No obstant, de les aproximadament 135.000 espècies de papallones descrites, les diürnes tan sols en representen un 20%.

Això significa que de nocturnes n’hi ha una varietat mooooolt més gran. Passa que, com tots els animals que es mouen en la foscor, tenen molt mala reputació i sovint se’ls atribueixen males intencions. És el que té mirar-ho tot des d’un punt de vista antropocèntric.

Si deixem de banda els prejudicis i ens endinsem en la nit, com qui agafa per primer cop unes ulleres d’aigua i es capbussa al mar, descobrirem tot un món paral·lel. Evidentment, i encara més en el cas dels insectes, també és a la primavera i a l’estiu quan aquest món és més actiu.

Les papallones de nit (heteròcers, per als amics) agrupen una sèrie d’espècies amb algunes característiques comunes i entre els estudiosos se les tracta com un grup, però, des del punt de vista de la ciència que classifica la diversitat biològica, actualment no tenen aquesta consideració.

Saturnia piry

Dèiem que són un grup molt divers. Aquesta diversitat es veu en la mida, en les formes, en els colors, en els costums, en les estratègies adaptatives… Poden ser insectes de molt pocs mil·límetres o extraordinàriament grans. Sense ser l’espècie més gran, la paó de nit (Saturnia piry), la papallona més grossa d’Europa, té una envergadura de 15 cm. No diríeu mai on l’hauríeu d’anar a trobar (els que ho sapigueu no hi jugueu)… Doncs no cal sortir del nostre municipi! Aquí no em puc estar d’explicar una batalleta personal, ja em perdonareu. Quan era estudiant a Girona, ja fa... bé, quan era estudiant a Girona, i encara no em podia ni imaginar que acabaria vivint a Montagut, amb els amics sovint fèiem sortides per a observar fauna, també papallones nocturnes. Més d’una nit havíem pujat als pobles de l’Alta Garrotxa amb l’esperança de veure, entre d’altres, una piry. No és una papallona molt abundant: segur que podria comptar amb els dits d’una mà els cops que l’he vist (viva). Doncs «la meva primera piry» la vaig veure a la façana de can Regent, al número 20 del carrer de la Font. El meu amic Josep Ma Vidal, en «Mies» (recordeu aquest nom), encara riu quan recordem els crits que vaig fer quan des de l’interior del seu VW Golf de color blanc vam veure aquella bèstia que tant cobejàvem.

Actias isabellae (Mascle)

No tan gran com la piry, però més espectacular, si és possible, per la seva forma i colors, és la Actias isabellae. Bé, quan anàvem de safari el seu nom era Graellsia isabellae i per mi sempre serà una graellsia. A més, el nom de Graellsia ve del segon cognom de l'entomòleg que la va descriure, d'ascendència catalana. Veure’n una és fantàstic, però veure’n estols de centenars, de milers, concentrades als fanals d’un poblet de muntanya de carrers desèrtics és... bufff… Això és el que ens vam trobar en un lloc d’Aragó el nom del qual no puc recordar (i no és que estigui fent de boletaire). La Graellsia, a Montagut, l’he vist un sol cop sobrevolant la pista poliesportiva i en una altra ocasió, al davant de casa, en vaig trobar l’ala d’una femella, però em va fer tanta il·lusió que vaig publicar la troballa al Facebook i tot; si puc recuperar el post us l’ensenyaré (ups!, perdoneu, m’ha tornat a passar). 

Actias isabellae (Femella)

He dit alegrement que era una ala de femella perquè, en el cas de la Graellsia, ambdós sexes es diferencien clarament per la forma del segon parell d’ales. Generalment, però, per diferenciar el sexe de les papallones de nit cal recórrer a les antenes. I és que els mascles dels heteròcers, a falta del color i la llum, localitzen les femelles per l’«olor» de les seves feromones. Per detectar aquesta «olor» els mascles tenen unes antenes amb forma de ploma, amb un nervi central del qual surten uns pelets laterals, mentre que les femelles, que esperen «a veure-les venir», tenen unes antenes més primes.

Diveses espècies d'esfíngids

Fora d’aquestes dues espècies, Saturnia piry i Graellsia isabellae, la resta són de mida molt més discreta. N’hi ha, però, moltes altres de molt boniques: per exemple, totes les de la família dels esfíngids, un grup d’espècies de cos molt robust i ales amb forma de llança; quan estan en repòs semblen un avió de combat. Pertany a aquesta família una espècie que coneixem com a «borinot», «borinot carter» o «bufaforats». Si dic que, tot i ser un heteròcer, és de costums diürns i sovint se’l veu libant el nèctar de les flors com si fos una abella tots sabreu de quin bitxo estem parlant. A més és interessant perquè és un clar exemple de mimetisme: la seva semblança amb els borinots parents de les abelles és una estratègia per a dissuadir els depredadors; és com un llop amb els peus enfarinats però a la inversa. Hi ha tota una teoria molt interessant que explica el fenomen del mimetisme, que no cal detallar per no avorrir ningú però que, com passa amb altres teories de la biologia, té la seva gràcia quan l’apliquem a l’espècie humana. Segur que tots coneixeu algun borinot, a part de mi.

Borinot (Hemaris fuciformis)

Hi ha altres papallones de nit conegudes per tothom: per exemple, els famosos «cucs de seda» (Bombyx mori) i la «processionària del pi» (Thaumetopoea pityocampa). En moltes espècies es dóna el cas que l’eruga s’alimenta d’una sola espècie vegetal, i si recordeu la voracitat amb què els vostres cucs menjaven les fulles de morera podeu imaginar que fàcilment les larves de papallona poden esdevenir una plaga: d’aquí la importància ecològica dels ocells insectívors com les mallerengues, els tallarols i altres. Val a dir que cap d’aquestes dues espècies és gaire agraciada en fase de papallona. Els cucs de seda que hem criat tots són d’una espècie exòtica, però aquí tenim altres espècies del gènere Bombyx.

Potser que anem acabant perquè, si no, sí que acabarem tots ben marejats.

Voldria haver provocat la curiositat, si més no, d’alguns de vosaltres per aquest món. Si és així, sapigueu que des de Terra Aspra organitzarem una sortida nocturna per a observar algunes de les espècies que viuen als nostres boscos. Ens hi acompanyarà en Mies, biòleg de vocació, formació i professió, però sobretot bon comunicador i un bon coneixedor del tema. Qui sap si tindrem l’oportunitat de veure alguna Graellsia o alguna piry. Ja rebreu tota la informació pels canals habituals, però us podeu reservar el vespre del dia 21 de maig.

Text: Cèsar Renau

Fotografies: Albert Miquel Loewe

Curs d'horts per l'autoconsum

Com sabeu Terra Aspra i Ajuntament hem organitzat un curs d'horts per l'autoconsum. Us en presentem el progama i calendari, i us donem tota la informació pràctica per si us pot interessar.
Contingut teòric i pràctic (Les pràctiques es faran en un hort mostra).



Durada: 24h

Sessions: 6 (En dissabte)

Horari: de 9 a 13:30

Participants: mínim 10

                     màxim 15

(En cas que el nombre d'interessats superi el màxim de participants es respectarà l'ordre d'inscripció).

Inscripcions: Oficines municipals

Preu: 25 €

12 Març	Fonaments de l'horticultura ecològica. El sòl: preparació de la terra. Eines i maquinària. Sistemes de reg. Calendari de cultius a la Garrotxa.	Laura Bogonya
9 Abril	Mètodes de control d'herbes adventícies. El Llavorer: El.laboració de planter. “Visita a Ecollavors” banc de Llavors locals; Recollida, conservació i reproducció de llavors	Jesus Vegas
7 Maig	Adobs i fertilització, adobs verds. El compostatge, el.laboració de compost. Vermicompost. Associacions i rotacions de cultius. Maneig de marges i cledes	Isabel Vert
18 Juny	Reconeixement, prevenció i control de plagues i malalties dels cultius d'horta. La fauna auxiliar. Pràctiques d'us i el·laboració de productes fitosanitaris.	Kilian Sampol
16 Juliol	Els cultius d'hivern. Hivernacles i sistemes de protecció. Pràctica d'el·laboració d'hivernacle per l'autoconsum.	Isabel Vert
17 Setembre	Mètodes de conservació de productes de l'hort. L'assecat, conserves i confitats.	Laura Bogonya

Els senglars a les festes del Tura

El dia 5 de setembre vam ser convidats per l'AOAPIX a participar amb els nostres senglars a l'encierro de marrans que organitza per les festes del Tura d'Olot. Per començar direm que tots ens ho vam passar molt i molt bé, tant els que corríem al davant el senglar com els que corríem al darrera. Hem de dir, també, que més d'un va veure el seu somni fet realitat. Així que comencem la crònica donant gràcies, gràcies, gràcies als amics del porc i el xai per donar-nos l'oportunitat d'acompanyar-los en aquesta activitat tan simpàtica.

Tot va començar, com us podeu imaginar, el dia de la presentació en societat dels nostres senglars per les festes del Roser. Recordareu que aquell dia vam comptar amb la presència dels marrans, que van apadrinar la nostra primera batuda del senglar. Sembla que aquell dia senglars i marrans es van enamorar i van començar una relació que esperem duri molt temps. Si més no això és el que dessitgem les entitats consogres, Terra Aspra i AOAPIX.

Ens vam posar, doncs, a fer feina. El nostre president va liderar, amb el seu particular estil, l'organització de l'equip de privilegiats socis que van conduir els senglars durant l'encierro, els nostres habituals artesans es van encarregar de que les bèsties lluïssin el millor aspecte el dia de l'esdeveniment (“fecas” que ho van aconseguir) i molts socis van poder disfrutar d'un magnífic encierro, que va transcórrer sense que haguéssim de lamentar cap accident important.

Els nostres amics olotins ens van fer sentir com si fóssim a casa nostra. Amb ells vam gaudir dels moments previs a la marranada, en els que cal decidir qui puja al camió i qui es queda a fora, qui surt primer i qui després, qui farà el recorregut d'una tirada i qui recularà per sorprendre als intrèpids corredors, de l'escalfament previ a la carrera i dels nervis de l'espera del tercer “petardu”.

Tot va acabar amb un acte de germanor al seu fantàstic local social. Ens varen obsequiar amb un pica pica per quedar acollonit i amb una litografia de l'artista olotí Quim Domene, i ens van dedicar un entranyable parlament en el que expresaven l'alegria de veure a porcs i marrans corrent plegats tant a Montagut com a Olot. Ambdues entitats vam convenir que l'experiència es podia repetir. Així que, si vols ser un d'aquells privilegiats socis, afanyat a inscriure't a la llista!!

No amagarem la satisfacció se sentir els comentaris que els olotins dedicaven als nostres senglars i a "la porqueta", així és com s'hi referien. Van sorprendre a tothom i van rebre tot tipus de compliments. Tornem a agrair als alumnes i professors de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot la feina que van fer. Sense la seva col·laboració no podriem gaudir dels que ja són "els senglars de Montagut".

Per acabar volem esmenar un descuit. Volem agrair a la Mancomunitat de Caçadors de Montagut la seva col·laboració en el disseny i organització de la batuda del senglar. Ningú millor que ells ens podien assessorar sobre com havia de transcórrer aquesta activitat. Gràcies de tot cor.

La junta de Terra Aspra

Sopar a la fresca: Gambada popular!!

Per segon any consecutiu, Terra Aspra va voler organitzar un sopar a la fresca. Aquest any es va fer el dia 15 d’agost i es va decidir fer gambes. 

La idea principal d’aquest sopar és aprofitar el bon temps de les nits d’estiu per tal de passar una estona agradable amb els veïns del poble. És per aquest motiu que es planteja una mica diferent de la resta d'activitats que organitzem des de l'entitat. En aquest cas l’organització es limita a posar les taules i cadires i a coure les gambes. És la gent qui s’ha de portar tota la resta. D’aquesta manera tothom pot assistir-hi amb el seu cabàs ple de coses per a ell mateix o per compartir. 

Degut als canvis de temps dels últims dies, es va decidir fer el sopar al local de la Cometa perquè la pluja no pogués espatllar la vetllada. 

En total hi va haver un centenar de persones i 32 kg de gambes. Després del sopar es va fer un concurs de saviesa popular. Es van prepara un seguit de preguntes relacionades amb el municipi: dades històriques, simbologia, llegendes... Si bé la participació no va ser excessiva, creiem que tothom va poder marxar dient que coneixia alguna cosa més. 

Per tant, donar les gràcies als 2 cuiners locals que ens van preparar les gambes (Marc Pineda i Jordi Aiguaviva) perquè potser l’any vinent hi hauran de tornar!

Trobada de gegants 2015

27 de juny. Celebrem una de les nostres grans clàssiques: La XVII trobada de gegants. 

Ens acompanyen cinc fidels colles com són la Bisbal, Lladó, St Miquel, Sales i el gurp de músics Festorum, sense oblidar la corrua de gegantons infantils dels nostres socis més menuts.

Deixem a banda valoracions qantitatives i centrem-nos en els aspectes qualitatius de la festa. A Terra Aspra sempre diem que el tret diferencial de la nostra trobada són les taules. Aquestes parades de beguda i menjar que veïns i veïnes ofereixen a geganters i seguidors de la cercavila. Fa de mal dir quina fa més goig, i tampoc volem ara encetar cap debat, però és que es nota que hi ha molta il·lusió, i no només esforç, darrera de tants requisits presentats amb tant mirament. Estem convençuts que aquest és el principal motiu pel que, un any i un altre, un seguit de colles venen a Montagut sense esperar que els tornem el compliment. Així que des d'aqui volem expressar el nostre sincer reconeixement a tota aquesta gent que manté viva la festa. 

 

Acabem la jornada amb el tradicional sopar de germanor, que enguany ha acollit al voltant de 200 persones, i es torna a demostrar que a Montagut som collonuts. Per tenir el sopar a punt quan acabi la cercavila, un exèrcit es posa a treballar a dos quarts de quatre de la tarda. Són moltes mans arromangades treballant amb una coordinació enganyosament espontània. Tants anys treballant plegats en tantes activitats han acabat automatitzant els moviments i decisions. Arribats a aquest moment, als que ens hem afegit més tard només ens queda callar, observar, obeir i aprendre. 

 

Després de l'àpat, quan els convidats han marxat, es produeix un fet màgic. Primer es fa un silenci estrany que dura pocs segons, després algú fa una valoració ràpida sobre el desenvolupament de la diada i, com de forma automàtica, s'inicia una activitat frenètica que aconsegueix, en un obrir i tancar d'ulls, que sembli que no hagi passat res.

 

I...apa! que ja en queden poques per la vintena!