dimecres, 29 de juliol del 2015
diumenge, 26 de juliol del 2015
Tres temporades entrenant al PEM
Tot va començar fa tres anys, el 2012. En Rafel Torrent i en Josep Rovira em varen proposar entrenar l’equip de futbol de Montagut tot i ser conscient que no havia entrenat mai un equip sènior. No hi vaig donar gaires voltes, senzillament em va fer molta il·lusió ja que a alguns dels jugadors ja els havia entrenat de petitons. A més, entrenar l’equip del meu poble era un caramel massa bo per deixar-lo escapar. La resposta va ser fàcil: SI
Al principi vaig necessitar molta ajuda i aprofito per donar les gràcies a en Toni Mach, en Lluis Pujiula, l’Epi, en Toni Ureña i també a en Llorenç Quintana, que em va omplir la casa de llibres i dvd’s de futbol per entrenar millor.
La primera temporada vàrem canviar una mica el sistema de joc i va costar una mica adaptar-nos tots plegats, però mica en mica ens hi vam anar afiançant. Vàrem millorar bastant, sobretot en defensa amb en Lario i en Jaume a la porteria, i vam situar l’Arnau com a màxim golejador de la categoria.
La segona, amb la incorporació d’alguns jugadors nous, vàrem començar guanyant el torneig del Llierca. A la lliga vàrem continuar millorant poc a poc, empatant molts partits i competint al màxim a tots els camps. Cal esmentar que els partits perduts van ser sempre per un gol de diferència. Al final vam pujar alguns llocs en la classificació.
La tercera ha estat segurament la més difícil de totes. Després d’un començament complicat degut a qüestions internes de l’equip que no cal esmentar, hem aconseguit tirar-la endavant i hem acabat fent una segona volta espectacular, jugant bastant be i guanyant molts partits. Dels últims 6 de lliga, 2 empats i 4 guanyats, acostant-nos així pràcticament fins als 5 primers classificats.
Per mi han estat tres anys fantàstics. Continuar el projecte del PEM, que va començar amb en Jaume Costa al capdavant, a qui aprofito també per donar les gràcies, ha estat una experiència genial. He après de cada dia, de cada situació viscuda i he crescut junt amb els jugadors. Al final tot l’equip hem esdevingut una petita família, hem entrenat, jugat, competit, hem rigut molt, també hem plorat, però sobretot ens hem respectat. També ens hem fet costat sempre que les coses no han anat prou bé o quan algú ha tingut algun problema personal sempre hem tingut el recolzament d’aquesta petita família. Formar part d’aquest equip ha anat més lluny del simple fet de xutar la pilota, que no es el mateix que jugar a futbol. El futbol és un esport que uneix caràcters molt diferents, fomenta valors com l’amistat, la comprensió, l’ajuda, l’esforç, la disciplina, l’ordre i molts altres, però sobretot el RESPECTE. Una altra cosa és l’entorn i els tòpics que l’envolten, que d’altra banda no són diferents dels de qualsevol altre esport ja que de gent maleducada n’hi ha a tot arreu.
Ara comença un nou projecte amb en Carles Font. Us animo a tots a formar part d’aquesta família que és el PEM. Sobretot a pares i petitons ja que sembla que tindrem futbol base i us desitjo molta, molta sort a tots.
Acabo, dons, tornant a donar les gràcies a tots els que m’heu ajudat.
Gràcies Toni Urenya per entrenar el primer any al meu costat.
Gràcies Epi per tenir-los en forma.
Gràcies Quel Sabater per acompanyar-me tot aquest temps.
Gràcies Rafel i Jep per confiar en mi.
I sobretot gràcies JORDI MIR per estar al meu costat sempre i per tots els bons moments que hem passat junts, segur que en tindrem molts més.
I gràcies a tots i cada un dels jugadors per jugar per mi. Espero haver-vos tornat tant com jo he rebut de vosaltres, per mi sempre sereu “els meus nens”.
GRÀCIES PEM i fins aviat!
XUTIS
dissabte, 25 de juliol del 2015
Festa de la Mare de Déu del Carme
Festa de la Mare de Déu del Carme, al barri del Cós i Fluvià
Als barris del Cós i Fluvià, als quals coneixem popularment des del poble de Montagut i rodalies com "EL BARRI" (a seques) i que antigament anomenàvem "el barri de les fàbriques" per esdevenir l’únic indret del municipi on hi trobàvem les indústries i, per tan, la font de riquesa del moment, un any més, el 16 de juliol es va celebrar una missa, oficiada per Mn. Esteve Soy, davant la capella-oratori que presideix la imatge de la Mare de Déu del Carme. Una trentena de veïns hi participaren, els quals es sentiren acompanyats, com és costum, per la gent de l’associació Terra Aspra que amb els seus gegants l’Esparver i la Coralí , cavallets, senglar i algún gegantó animaren la vesprada. Tot començà amb una petita cercavila on després del parèntesis de la celebració eucarística, continuà amb un seguit de balls de farandula al sempre so de les gralles. I per donar fí a la festivitat, un molt agradable piscolabis degudament preparat pels veins del Barri que agraeixen que se’ls acompanyi a dita celebració.
Per cert, enguany aquesta veneració a la verge del Carme arribava als 25 anys d’història els quals passaren per molts ben desapercebuts. Recordarem que dit Barri a la seva antigor i sense saber massa els motius, la gent gran recordava que a principis de segle XX les fabriques de la zona feien festa grossa per tal diada. Aquest fou el motiu pel qual a l’any 1988 uns quants veins promogueren la recuperació de la festa i fou a l’any 1990 el qual es beneí la capella-oratori en el transcurs d’una missa que any rera any s’ha anat celebrant amb més o menys afluència participativa. Enguany fou una diada molt calorosa però cap al capvespre, vora el riu fluvià, shi estava bastant bé fent així de bon complement perquè la festa esdevingués perfecte. Que en siguint molts anys més.
Josep Maria Costa
Josep Maria Costa
dimecres, 22 de juliol del 2015
Festa Major d'Oix 2015 (presentació)
Els propers dies 7, 8 i 9 d’agost és la Festa Major d’Oix (adjuntem cartell i programa).
La Festa Major d’Oix està organitzada per l’associació OVOXO-Poble d’Oix i compta amb la col·laboració d’algunes de les entitats del municipi: Terra Aspra, Amics de Sant Aniol, Grup de Joves de Montagut i també de l’Ajuntament de Montagut i Oix i dels Campament Músical d’Oix.
Dels actes organitzats, voldríem destacar:
- Divendres 7 d’agost música tradicional amb AMADEU ROSELL, a les 22:30 h
- Dissabte 8 d’agost, DINAR POPULAR DE FESTA MAJOR en benefici de les obres del Refugi de Sant Aniol d’Aguja. La idea de fer aquests dinar va sorgir dels organitzadors dels primers Campaments Musicals d’Oix, organitzats per la Coordinadora del Lleure del Pla de l’Estany i que tindran lloc del 30 de juliol al 8 d’agost. Al coincidir la finalització dels campaments amb el segon dia de la Festa Major es farà el dinar a les 13:30 h i tot just abans, a les 12:00 h els nens dels campaments faran un concert. Tot a l’hort de la Rectoria. Aquests campaments pretenen ser una fusió entre el lleure i la música. Durant una setmana pels carrers d’Oix sonarà la música. (Alguns dels monitors d’aquests campament són membres del grup musical Germà Negre que actuaran durant la Festa Major). Per assistir al dinar cal comprar els tiquets abans del 5 d’agost.
- Dissabte 8 d’agost a les 17:30 h BOMBOLLES DE SABO.CAT, una proposta fresca, diferent i original per a totes les edats.
- Un altre dels plats forts de la Festa, és el Correfoc, amb els DIABLES DEL CROSCAT, serà dissabte 8 d’agost a les 22 h
- També dissabte 8 d’agost a les 24 h concert amb dos grups de renom, els banyolins GERMÀ NEGRE i els empordanesos THE GUIXUT’S.
Qui són?
GERMÀ NEGRE
Durant un fred hivern de l’any 2012 un pacífic grup d’individus banyolins van patir una aparició còsmica de l’esperit de la Moreneta de la Serra, verge de tots els catalans. Degut a les amenaces de mort de la verge, els músics que provenien d’estils i gèneres musicals molt diferents van veure’s obligats a interpretar un repertori de cançó popular catalana i a difondre-la des de Salses a Guardamar, i com no, de Fraga fins a Maó. Constituint d’aquesta manera el què avui coneixem com a GERMÀ NEGRE.Calma! No us espanteu!
L’espectacle de GERMÀ NEGRE us brindarà ballarusques, somriures i molta festa amb aquesta trepa d’arriats que ens repassen un repertori de musiques del país amb sonoritats de folk castís.
En el repertori de GERMÀ NEGRE hi podreu trobar tot tipus d’adaptacions de cançons tradicionals i populars, plenes d’arranjaments propis i amb un clar aire festiu que fan dels seus concerts una autèntica festa popular. Però això no acaba aquí, aquests amants del folk català saben sorprendre amb temes d’autors més recents com Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor i Al Tall, o plenament actuals com la Dijous Paella, el Pont d’Arcalís o Quimi Portet, sempre fidels a l’estil propi de Germà Negre: perversió de les lletres i arranjaments explosius.
THE GRUIXUT’S
Grup empordanès que va guanyar a l’any 2007 la setena edició del concurs Sona 9 amb el seu Rock’n Roll en català, des de les hores han tret tres discs seguin fidels a la seva filosofia gruixuda, la diversió i el rock sense coartades.
Quan es presenten diuen: “Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, gruixuts i gruixudes de l´empordà i d´arreu del món. El rock’n’roll esta envaint les llars dels vostres conciutadans mes propers de manera lenta però efectiva. The Gruixut’s som els elegits per esbombar el Gruixudisme als quatre vents. Perquè el Gruixudisme no és una religió, ni un partit polític, ni una secta, no és un model econòmic, ni un mètode per deixar de fumar, ni tan sols una tendència sexual. No, no i no! El Gruixudisme és molt més que això. És una virtut, és una manera de viure i d´entendre la vida”
The Gruixut’s és la evolució natural de THE ROCK’N’ROLL BROTHERS cap a una normalització lingüística del grup. És el model evolucionat de The Rock’n’roll Brothers.
“Endavant les atxes!” (RGB Suports, 2015) és el seu darrer llançament. The Gruixut’s torna amb més entusiasme i energia que mai amb un tercer àlbum que ens mostra pletòriques dosis de rock’n’roll sense perdre ni un sol gram del particular humor gruixut. Sota la producció de Xavi Fortuny i Jaume Figueras, l’àlbum ha estat enregistrat i mesclat als estudis Ground de Cornellà de Terri.
- Diumenge 9 d’agost a les 11:30 h Cercavila amb els gegants i el cavallets de Montagut L’ESPARVER i LA CORALÍ .
Per qualsevol dubte o consulta estem a la vostra disposició.
Cordialment,
MARTA
Ovoxo - Poble d'Oix
Pl. Major, 2
17856 – Oix
Pl. Major, 2
17856 – Oix
FESTA MAJOR D’OIX
7, 8 i 9 d’agost de 2015
Programa
DIVENDRES, 7 D’AGOST
19:30 h Inauguració de l’espai cultural la Rectoria d’Oix, amb l’Exposició Fotogràfica
LA NOSTRA FESTA. Hi haurà pica-pica
22:30 h. Música popular i tradicional amb AMADEU ROSELL
DISSABTE, 8 D’AGOST
9:00 h Partit de futbol (obert a tothom que vulgui jugar)
12:00 h Concert a càrrec dels nens del Campament Musical d’Oix a l’hort de la Rectoria.
13:45 h Dinar popular per recollir diners pel Refugi de Sant Aniol d’Aguja a la Rectoria (Els tiquets s’han de comprar amb antelació a la Carnisseria d’Oix)
16:00 h Inscripció al Campionat de Botifarra
16:30 h Campionat de Botifarra
17:30 h Taller d’animació per a totes les edats amb BOMBOLLES DE SABÓ.CAT
23:00 h CORREFOC amb ELS DIABLES DEL CROSCAT
24:00 h Concert amb els grups GERMÀ NEGRE i THE GRUIXUT'S
DIUMENGE, 9 D’AGOST
11:30 h. Cercavila amb els gegants i el cavallets de Montagut L’ESPARVER i LA CORALÍ
12:30 h Ofici Solemne amb repic de campanes
13:15 h Sardana vermut amb COBLA LA PRINCIPAL DE L’ESCALA
18:00 h Sardanes amb COBLA LA PRINCIPAL DE L’ESCALA
19:00 h La tradicional botifarrada
A continuació música fins que aguanti el cós
Aplec de Sant Aniol d'Aguja
L’Aplec de Sant Aniol d’Aguja, un èxit absolut amb multitud de participació.
El passat diumenge 24 de maig, un any més, l’aplec de Sant Aniol d’Aguja, un dels més històrics de les nostres comarques, ha gaudit plenament d’una diada multitudinària, molt animada on sempre s'hi barreja la bellesa de l’indret amb la nostàlgia i la història d’un passat centenari que sembla no haver transcorregut. Les vestimentes de l’època de “la punyalada” (la famosa novel·la de Marian Vayreda) donaven, una vegada més, color i riquesa a la diada festiva en honor al patró Sant Aniol.
De bon matí, riuades de persones procedents de diferents indrets enfilaven Gomarell amunt. També arribava gent a través de Talaixà i la Vall d’Hortmoier… i, com no, seguint una tradició llunyana de pelegrinatge, els de Sant Llorenç de Cerdans i altres pobles de la Catalunya nord davallaven per les Canals. En definitiva gent procedent d’ambdues vessant de l’administrativa línea fronterera es retrobaven amb abraçades i encaixades al collet de Clarioles, on començà l’animació musical de les gralleres de Montagut i l’acordió d’en Manelic, que protagonitzaven els airosos cants de benvinguda. Tot seguit, pelegrinatge amb la imatge del Sant patró al capdavant. A l’interior de l’ermita celebració de la Paraula i cant dels goigs. En acabar, cercavila amb les gralleres fins als Prats de la Font on es varen desenvolupar els acostumats encantaments de tortells, elecció de l’hereu i la pubilla de l’aplec d’enguany, càrrecs que han recaigut en Jules Roget Gruel, de la Catalunya nord, i en la Marta Nonell, per part del principat. Tot seguit el grup juvenil “la traça” del centre excursionista de Banyoles va dirigir uns molt participats jocs de cucanya. Com a teló de fons a la festa es va gaudir d’un mural de llana de colors tipus “mandala”, que fou instal·lat en una de les parets del refugi expressament per la diada per tal de donar un toc artístic. Una obra creada per les noies de “Banyoles Knitting”. I ja amb la gana feta, més de cinc-centes persones escampades pels diferents Prats anaven dinant, de les quals unes dues centes gaudiren de l’arrossada comunitària. I ja per anar acabant la festa, la qual estava marcada per la coincidència amb la jornada electoral, molts dels participants desfilaven ben d’hora. Per això, just havent dinat es varen efectuar els sorteigs de quadres i, rapidament, l’actuació musical a càrrec d’en Manelic amb l’esporàdica ajuda de la colla del Ganxet (un parell de músics Banyolins amb acordió i violí). Tots plegats animaren i feren saltar i ballar als presents . L’habitual cants dels Àdeus tampoc va faltar.
De bon matí, riuades de persones procedents de diferents indrets enfilaven Gomarell amunt. També arribava gent a través de Talaixà i la Vall d’Hortmoier… i, com no, seguint una tradició llunyana de pelegrinatge, els de Sant Llorenç de Cerdans i altres pobles de la Catalunya nord davallaven per les Canals. En definitiva gent procedent d’ambdues vessant de l’administrativa línea fronterera es retrobaven amb abraçades i encaixades al collet de Clarioles, on començà l’animació musical de les gralleres de Montagut i l’acordió d’en Manelic, que protagonitzaven els airosos cants de benvinguda. Tot seguit, pelegrinatge amb la imatge del Sant patró al capdavant. A l’interior de l’ermita celebració de la Paraula i cant dels goigs. En acabar, cercavila amb les gralleres fins als Prats de la Font on es varen desenvolupar els acostumats encantaments de tortells, elecció de l’hereu i la pubilla de l’aplec d’enguany, càrrecs que han recaigut en Jules Roget Gruel, de la Catalunya nord, i en la Marta Nonell, per part del principat. Tot seguit el grup juvenil “la traça” del centre excursionista de Banyoles va dirigir uns molt participats jocs de cucanya. Com a teló de fons a la festa es va gaudir d’un mural de llana de colors tipus “mandala”, que fou instal·lat en una de les parets del refugi expressament per la diada per tal de donar un toc artístic. Una obra creada per les noies de “Banyoles Knitting”. I ja amb la gana feta, més de cinc-centes persones escampades pels diferents Prats anaven dinant, de les quals unes dues centes gaudiren de l’arrossada comunitària. I ja per anar acabant la festa, la qual estava marcada per la coincidència amb la jornada electoral, molts dels participants desfilaven ben d’hora. Per això, just havent dinat es varen efectuar els sorteigs de quadres i, rapidament, l’actuació musical a càrrec d’en Manelic amb l’esporàdica ajuda de la colla del Ganxet (un parell de músics Banyolins amb acordió i violí). Tots plegats animaren i feren saltar i ballar als presents . L’habitual cants dels Àdeus tampoc va faltar.  |
| Jules Roget Gruel i Marta Nonell |
Així doncs, moltes gracies a tothom per la participació i col·laboració a tots nivells: participant als actes, ajudant a la pujada de material i comprant alguna que altra cosa per tal de fer una aportació económica, que prou falta fa. Tot plegat ha transmès un ple suport a l’organització per la gran tasca realitzada i per realitzar. Moltes Gràcies!
Aplec de Sant Eudald de Jou
El dissabte més proper a la festevitat de Sant Eudald (11 de maig), enguany el dia 9, es va portar a terme l’aplec de l’ermita que té com a titular aquest Sant. Com sempre, a mig matí arribaven a l’ermita la quarentena de persones que enguany assistiren a l'esmentat esdeveniment, el qual lluïa per l’excelent climatología i el bell paisatge. Mn. Esteve Soy presidí l’eucaristia, la qual s’acabà amb el cant dels goigs i el besamans a la petita imatge amb relíquies que, com és costum, llueix l’altar.
A fora, sota la porxada, un molt agraït piscolabis-vermut on els assistents aprofitaren per intercanviar opinions i conversa a part d’elogiar a la familia que resideix damunt l’ermita per com es troben de ben cuidats els entorns.
Josep Maria Costa
Festa de Sant Marc
El passat dissabte dia 25 d’abril, coincidint amb la festivitat de Sant Marc, copatró de l’ermita del Cós, es va portar a terme la tradicional missa i benedicció de pans, els quals els socis repartiren entre tots els presents.
Malgrat que el dia començà una mica encalitjat per la banda de llevant, a mesura que avançava la diada anava millorant fins al punt d’esdevenir molt agradable i bonica. Des de l’ermita es contemplaven les sempre magnífiques vistes panoràmiques. Unes 190 persones acudiren a dita festa de la qual en presidí l’eucaristia Mn. Esteve Soy. El soci Miquel Guix, que enguany n'era el responsable, acompanyat d’altres socis, repartiren els pans i al final entregà el tortell al soci que l’any següent té la responsabilitat de dita tradició.
Per aquesta diada és costum accedir-hi majoritàriament a peu des dels diferents punts de partida: poble de Montagut, la Cometa o Castellfollit. I evidentment, alguns encotxe o algun altre mitjà.
L’ermita, com sempre, neta i polida per a l’ocasió i els seus entorns ben cuidats. Un goig que molts dels presents varen manifestar amb alegria.
Josep Maria Costa
dijous, 9 de juliol del 2015
Trobada de gegants 2015
27 de juny. Celebrem una de les nostres grans clàssiques: La XVII trobada de gegants.
Ens acompanyen cinc fidels colles com són la Bisbal, Lladó, St Miquel, Sales i el gurp de músics Festorum, sense oblidar la corrua de gegantons infantils dels nostres socis més menuts.
Deixem a banda valoracions qantitatives i centrem-nos en els aspectes qualitatius de la festa. A Terra Aspra sempre diem que el tret diferencial de la nostra trobada són les taules. Aquestes parades de beguda i menjar que veïns i veïnes ofereixen a geganters i seguidors de la cercavila. Fa de mal dir quina fa més goig, i tampoc volem ara encetar cap debat, però és que es nota que hi ha molta il·lusió, i no només esforç, darrera de tants requisits presentats amb tant mirament. Estem convençuts que aquest és el principal motiu pel que, un any i un altre, un seguit de colles venen a Montagut sense esperar que els tornem el compliment. Així que des d'aqui volem expressar el nostre sincer reconeixement a tota aquesta gent que manté viva la festa.
Acabem la jornada amb el tradicional sopar de germanor, que enguany ha acollit al voltant de 200 persones, i es torna a demostrar que a Montagut som collonuts. Per tenir el sopar a punt quan acabi la cercavila, un exèrcit es posa a treballar a dos quarts de quatre de la tarda. Són moltes mans arromangades treballant amb una coordinació enganyosament espontània. Tants anys treballant plegats en tantes activitats han acabat automatitzant els moviments i decisions. Arribats a aquest moment, als que ens hem afegit més tard només ens queda callar, observar, obeir i aprendre.
 |
Després de l'àpat, quan els convidats han marxat, es produeix un fet màgic. Primer es fa un silenci estrany que dura pocs segons, després algú fa una valoració ràpida sobre el desenvolupament de la diada i, com de forma automàtica, s'inicia una activitat frenètica que aconsegueix, en un obrir i tancar d'ulls, que sembli que no hagi passat res.
I...apa! que ja en queden poques per la vintena!
Sobre el mosquit tigre
En les darreres setmanes s'ha detectat la presència d'aquest insecte al nostre municipi.
Us presentem un recull d'informació per què tinguem coneixement dels seus hàbits i costums i de què podem fer cadascun de nosaltres per minimitzar la seva població.
Font de la informació: mosquitigregirona.cat
El mosquit tigre
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora provinent d’Àsia. És de mida petita, de color negre i ratllat de blanc. Té un radi d’acció relativament curt, d’uns 400m del lloc de cria. Per aquest motiu, si impedim que a casa nostra trobi llocs per criar, en serem els principals beneficiats.
Els mascles no piquen. Les femelles, però, sí que s’alimenten de sang. Dipositen els ous en la paret interna de recipients que contenen o poden contenir petites quantitats d’aigua.
Viu durant l’època de calor, aproximadament entre abril i novembre. Prefereix les zones ombrívoles i és actiu, sobretot, de dia. No és massa fàcil de veure ja que és de vol àgil, mida petita i es mou a prop del terra, per això les picades acostumen a ser en peus, turmells i cames.
La seva picada no es diferencia de la d’altres mosquits. No obstant acostuma a ser més insistent i agressiu. La reacció del nostre cos a la fiblada pot ser forta i molt molesta ja que el nostre organisme no està habituat a la saliva que injecta. Es creu, que amb el temps el cos genera tolerància.
Per tractar les picades de mosquit tigre podem aplicar els remeis tradicionals: amoníac, vinagre, cremes....Refredar la zona també ajuda ja que disminueix la coïssor. Si la reacció és molt forta o les molèsties persisteixen, consulteu el vostre metge.
El mosquit tigre pot transmetre malalties. A Europa s’han donat casos de Chikungunya i dengue. No obstant no es té constància que hagi estat vector de malalties a Catalunya.
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora provinent d’Àsia. És de mida petita, de color negre i ratllat de blanc. Té un radi d’acció relativament curt, d’uns 400m del lloc de cria. Per aquest motiu, si impedim que a casa nostra trobi llocs per criar, en serem els principals beneficiats.
Els mascles no piquen. Les femelles, però, sí que s’alimenten de sang. Dipositen els ous en la paret interna de recipients que contenen o poden contenir petites quantitats d’aigua.
Viu durant l’època de calor, aproximadament entre abril i novembre. Prefereix les zones ombrívoles i és actiu, sobretot, de dia. No és massa fàcil de veure ja que és de vol àgil, mida petita i es mou a prop del terra, per això les picades acostumen a ser en peus, turmells i cames.
La seva picada no es diferencia de la d’altres mosquits. No obstant acostuma a ser més insistent i agressiu. La reacció del nostre cos a la fiblada pot ser forta i molt molesta ja que el nostre organisme no està habituat a la saliva que injecta. Es creu, que amb el temps el cos genera tolerància.
Per tractar les picades de mosquit tigre podem aplicar els remeis tradicionals: amoníac, vinagre, cremes....Refredar la zona també ajuda ja que disminueix la coïssor. Si la reacció és molt forta o les molèsties persisteixen, consulteu el vostre metge.
El mosquit tigre pot transmetre malalties. A Europa s’han donat casos de Chikungunya i dengue. No obstant no es té constància que hagi estat vector de malalties a Catalunya.
"La forma més efectiva de combatre el mosquit tigre és no deixar-lo criar. Dipsalut, el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter i els ajuntaments de la demarcació de Girona portem a terme programes per evitar-ho, però cal que tu també hi participis.
Només has d’evitar que el mosquit criï a casa teva"
Què pots fer per lluitar-hi?
Els ciutadans tenen un paper molt important en evitar la proliferació del mosquit tigre ja que es calcula que més del 90% d'espais on l’insecte pot criar són privats. Per aquest motiu és molt important que cada persona es responsabilitzi d’evitar que el mosquit criï a casa seva.
Només cal seguir aquests consells:
- S’han de detectar els recipients que puguin contenir aigua a l’exterior de casa, com ara pots, gerros, cendrers, plats, cisternes, regadores, abeuradors... veure més exemples
- Cal traure’n l’aigua encara que sembli que no hi ha larves. N’hi ha prou amb llençar l’aigua a terra o a la gespa, les larves moriran immediatament.
- Després només cal procurar que els recipients no es tornin a omplir d’aigua, per exemple, posant-los cap per avall.
- Cal tapar hermèticament, sigui amb una tapa o amb tela mosquitera, els dipòsits d’aigua
- S’ha de posar sota cobert o bé cap per avall o cobrir amb una lona les barques, carretons o remolcs.
- Cal eliminar (portant-los a la deixalleria) els pneumàtics vells
- És recomanable posar peixos vermells, que es mengen les larves del mosquit, en basses ornamentals i fonts de jardí.
- És recomanable netejar anualment les canaleres de teulats i terrasses.
- També és bo buidar o tractar amb un producte larvicida l’aigua d’embornals i desaigües.
És important no abaixar la guàrdia. Cal revisar periòdicament casa nostra i conscienciar les persones dels nostre entorn de que facin el mateix a casa seva.
Si ho fem a consciència, en una setmana haurà disminuït el nombre de mosquits!!!
Per qualsevol dubte o problemàtica relacionada amb el mosquit tigre, podeu contactar amb el Servei de control de mosquits a través del correu electrònic (info@mosquitigregirona.cat), amb el vostre ajuntament o amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Cicle biològic del mosquit
El cicle biològic del mosquit tigre presenta les fases d’ou, larva, pupa i adult. Les fases immadures (larva i pupa) són aquàtiques, mentre que l’adult és de vida aèria.
A diferència d’altres mosquits, el tigre no necessita molta aigua per criar. Les seves larves creixen perfectament dins petites reserves d’aigua estancada com la que pot quedar dins un test, una galleda o fins i tot, dins un cendrer.
Les femelles dipositen els ous – que són invisibles a ull nu- a la paret interna de recipients. Quan aquests ous queden coberts amb aigua, eclosionen i en surten les larves. Posteriorment, les larves esdevenen pupes.
És en aquest moment que pateixen la darrera transformació: els hi surten les ales i es completa la metamorfosi en mosquit tigre adult. Després de 48 hores, aquest mosquit ja és capaç de picar.
En el transcurs d’una setmana, alimentada amb sang humana, la femella haurà tornat a pondre entre 80 i 200 ous de mosquits. La meitat seran femelles que, en set dies més, hauran criat 3.200 mosquits tigre més.
Per més informacio:
Programa de Vigilància del Mosquit Tigre
Atrapa el Tigre | Blog del Mosquit Tigre
atrapaeltigre.com/
|
18 Juny 2014 ... Una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes, la participació ciutadana i l'anàlisi científic per lluitar contra la proliferació del mosquit tigre.
|
|
16 Juny 2015 ... La causa de la presència d´una parada informativa sobre com s´ha d´actuar davant del previsible augment del mosquit tigre era que havia ...
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)