El
dissabte 5 de desembre va tenir lloc, un any més, l’aplec en honor
a la verge i màrtir Santa Bàrbara que té lloc a l’ermita situada
al enlairat cim de Pruneres al municipi de Montagut i Oix, a l’Alta
Garrotxa.
De
bon matí el temps es presentava amb algunes gotes que feien preveure
una jornada trista i complicada. Arribats al cim en Jordi, l’ermità
de l’indret, ja va assegurar que no seria res i efectivament el dia
va esdevenir esplèndid i calorós. Això si, pels volts de les 4 de
la tarda ja va començar a fresquejar de debò.
Unes
290 persones van acudir a l’esdeveniment. A quarts d’onze es
pogué gaudir d’un esmorzar popular i gratuït a l’esplanada de
l’ermita tot contemplant la bellesa del lloc mentre es podien
escoltar els ritmes de la dansa més bella que es fa i desfà a
Catalunya: la sardana.
A
dos quarts de dotze en punt, la campana ressonava airosa indicant
l’inici de la celebració Eucarística que presidiria Mn. Lluís
Solà, rector de Sant Esteve d’Olot. Mn. Lluís, enamorat d’aquesta
contrada, de la que n'havia estat rector en acabar els seus estudis
eclesiastics, i sempre fidel a la cita, va desgranar en el transcurs
de la homilía la vida de la patrona i les paraules de Jesús amb la
realitat quotidiana de la humanitat present. L’acte religiós va
finalitzar amb el cant dels goigs i la salve.
Tot
seguit encantament de coques i sorteig d’un pernil i un quadre
(gentilesa de la vidua de l’artista Miquel Plana). L’associació
“Amics de l’Alta Garrotxa”, coorganitzadora de l’aplec, va
fer entrega d’un obsequi a Miquel Espigoler del mas Palomeras. A
continuació, ballada d’una sardana que va aplegar una petita però
joiosa rotllana que el Puig de Bassegoda es mirava amb alegría.
Les
diferents colles presents a la diada festiva s’anaven asseien a
taula i els dos focs preparats per l'ocasió fumejaven d’allò més.
Les seves brases deixaven en bon punt els diversos aliments que s'hi
anaven acostant. Tal vegada alguna de les colles s’elaborava una
gran paella.
A
la placeta de l’ermita un parell de parades d’àmbit local
donaven color i alegria.
A
la sobretaula en Manelic de Pera, amb el seu inseperable acordió,
donava ritme i melodia a velles tonades donant continuitat al bon
ambient d’aplec. Ara si, el fred ja hi era present però les
boniques i velles melodies juntament amb l’escalf del foc feien que
una bona colla de ferms presents d’allà no es moguessin.
Que
aquestes tradicions continuïn per molt anys amb la bona harmonia
entre els presents que sempre si desprèn. Per molts anys i
fins el proper primer dissabte de desembre.
Josep Maria Costa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada