El passat dia 4 de febrer vam celebrar al Casal com cada any una de les festes catalanes més conegudes arreu del nostre país: el Dijous Llarder o Dijous Gras. Aquestes celebracions acostumen anar acompanyades d’un bon dinar. El Casal es va omplir amb més de cent persones; 80 de Montagut i 25 convidats de Sant Joan les Fonts que eren els cantants escollits per amenitzar la festa. L’Arrosseria Montse ens va fer un arròs de primera, com sempre, i un segon plat de pollastre i carn de xai, amb una bona amanida. Nosaltres i vam posar el cava (el xampany, que diem a la Garrotxa) i tothom satisfet. Cafè i gotes per part de la Montse i tots contents.
Un petit interval i els músics es van aixecar de la taula per començar la seva actuació a dalt de l’escenari. Per cert, van quedar enamorats del lloc. “Un escenari de categoria” ens deia el director del grup, l’Albert, un bon amic i conegut de fa molts anys. Ara direm el nom del grup perquè és molt curiós: Primer “Play Back de Sant Joan” i l’afegitó “Surti com Surti…”
La seva actuació, amb un petit descans de deu minuts, va durar quasi dues hores deleitant al públic amb un variat recital de tota mena de cançons, totes elles molt conegudes, actuals i del nostre temps, que van engrescar a tothom i els aplaudiments no fan parar mai. Quines veus tan difícils d’acoblar-se, com diu el seu títol. Play Back, que costa de creure que n sigui la veu original. Fenomenal.
Aplaudiments per cada actuació en grup, en parella o individual, cada cançó entusiasmava a tots. Haurem de pensar en fer-los tornar aviat. Qualsevol dia podem muntar uns altres grans recitals.
Va ser una diada molt alegre i a la sortida els comentaris eren molt entusiastes i d’haver passat una diada molt bonica.
Per molts anys i gràcies per la vostra assistència.
Josep Devesa Olivet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada