Tradueix

diumenge, 28 de febrer del 2016

El temps a Montagut: any 2015


                   Imatges de l'aiguat del 3 de novembre

El 2015 passarà als annals de la meteorologia com un dels anys amb l'estiu més calorós des que hi ha registres. En aquest sentit és tan rellevant la temperatura màxima assolida com el fet que les altes temperatures es van mantenir durant molts dies, fent que la temperatura mitjana resultés, també, molt elevada. Els mesos d'hivern també van ser excepcionalment suaus, doncs no es van enregistrar temperatures negatives en cap cas.
Un altre fet destacat varen ser els episodis de fort vent, un meteor poc habitual al nostre poble.

MESTEMP. MÍNIMATEMP. MÀXIMALITRES PLUJAA DESTACAR
GENER22024Dies 23, 24 i 25: fort vent
FEBRER42515Dies 4 i 22: fort vent
MARÇ020211,5Dia 5: fort vent
ABRIL22557,5
MAIG53729,5Dia 16: fort vent
JUNY1141180Dies 8, 14 i 15: forta tronada
JULIOL134279
AGOST932101
SETEMBRE62583
OCTUBRE12545,5
NOVEMBRE025105Dia 3: forta riuada que cobrí el "passallís" de
Tortellà.
Dies 24 i 26: fort vent
DESEMBRE4250
TOTAL LITRES PLUJA 931

Joan Oliva

dijous, 25 de febrer del 2016

Presentació del 1r Montagut English Festival

Un grup de persones representants de diferents entitats de Montagut estem organitzant el que hem anomenat Montagut English Festival (MEF), un projecte molt engrescador que desitgem que vagi creixent amb el temps.

Què?
El MEF consisteix a convertir Montagut, durant un dia, en un poble anglès. Durant aquell dia la llengua vehicular a Montagut serà l'anglès.


Com?
Es pretén crear un ambient anglès fent que els àpats siguin amb els seus horaris i menjars típics, les botigues estiguin retolades, es venguin cosetes típiques en països anglosaxons, s'intercanvïi i es promogui el mercat de segona mà. Hi haurà activitats programades al llarg de tot el dia (esmorzar, màgia, dinar, concerts...)


Per què?
Tindrem l’oportunitat de posar en pràctica els nostres coneixements de l’idioma, utilitzar-lo en converses reals, perdre la por d'utilitzar-lo. Serà un dia per a l’aprenentatge.
Els nostres fills copsaran que l’anglès és una llengua que els permet comunicar-se i que existeix més enllà de les aules.


Quan?
Aquesta primera edició serà el diumenge 10 d'abril.
Qui?
Estem elaborant un programa perquè tothom hi pugui participar, independentment de l’edat i del coneixement de l’anglès. És un festival en el qual tothom és convidat i amb vocació d’atreure visitants de fora del municipi.


Esborrany de programa:

9.00 Welcome
9.15 English breakfast: (bacon, eggs, baked beans, sausages, toast)
       
9.00 - 10.30 Magician. Ruskus Patruskus

10.30  Exchange toy fair.

Homemade beer fair
                                 
11.00  School activity: songs.


12.30 -13.00 Choose your packed lunch.
       
13.30-14.30 Lunch at Montagut Times Square.

15.00 -16.00 Storytelling.

16.00 - 17.00 Cookies decoration and teatime.

17.00 End of the festival.




Com puc col·laborar-hi?

 Aquell dia necessitarem totes les mans disponibles. Tant si parles anglès com si no, hi haurà una tasca per a tu. Com més serem a repartir menys feina haurem de fer. Si la idea et sembla atractiva pots posar-te en contacte amb qualsevol de les entitats organitzadores (Terra Aspra, Escola Mont Cós, Ampa Mont Cós, AAVV la Cometa, Ajuntament)


IMPORTANT!!!
En ser la primera edició del festival, ens facilitaria molt l’organització tenir certa informació que només tu ens pots donar. Us agrairíem que contestéssiu l’enquesta que trobareu al següent enllaç.

dilluns, 22 de febrer del 2016

Sabies que…(Cal Ferrer)

Extracte del Registre de la Propietat
Sabies que…
cal Ferrer és una de les cases més antigues de Montagut? Formava part de la sagrera, el terreny sagrat que, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstiques, envoltava les esglésies consagrades. En definitiva, hauria estat construïda durant l’edat mitjana.
És inevitable preguntar-se què ha estat de cal Ferrer durant tot aquest temps, i hem trobat algunes respostes en la memòria de la gent més gran i en algun document; perquè el seu nom no deixa cap dubte però, evidentment, no sempre ha estat una ferreria. Només des que l’any 77 del segle passat va ser adquirida per l’Ajuntament, pel valor de 175.000 pessetes (en euros? fent una conversió ràpida i tenint en compte la inflació ara serien uns 8250 €), ha tingut diversos usos. Probablement, de la construcció primigènia també en deu quedar ben poca cosa, o res: el cementiri arribava a tocar de la façana de la plaça de la Joventut i per tant només existia l’entrada de la plaça de la Llibertat, el número de plantes ha anat canviant...
Els primers propietaris que apareixen en el Registre de la Propietat són els mare i fill Sabina Guardiola i Miquel Balat, als quals se’ls va embargar, juntament amb dues altres propietats, per valor de 25.696 reales l’any 1862, només uns vuit-cents anys després de la construcció. Sis anys després naixeria la pesseta i al cap de cent trenta-un anys, l’euro.
En aquell moment, la finca passà a propietat d’en Francisco Surroca i Pineda, veí d’Argelaguer, qui en morir l’any 1879 la deixà en herència «a su amada esposa Catalina Font de quien ha recibido i espera recibir muchos i agradables sevicios quedando la misma encargada de hacer celebrar por su alma los pios sufragios que su amor y agradecimiento le dictaren».
En morir aquesta senyora, l’any 1903, a la inusitada edat de 90 anys, va passar a mans del seu nebot Pedro Font Fontané, veí de Santa Pau i que va morir a les Planes l’any 1929. De la seva filla Carmen Font Collelldevall, casada amb l’hereu de mas Llover de les Planes d’Hostoles, passà als seus néts, Pere i Montserrat Llover, l’any 1956.
Com veieu, durant tots aquests anys, cap propietari tenia gaire relació amb el poble i, per tant, podem pensar que la casa sempre havia estat arrendada.
Es veu que aquests dos germans no tenien gaire bona relació. Tan malavinguts estaven que, quan l’Ajuntament els va comprar cal Ferrer, per formalitzar la venda van acudir amb sengles advocats. (175.000:2) – minuta –plusvàlua… Ja ens ho haurien pogut regalar, no?
Els últims llogaters van ser els Puxeu, una família de ferradors que vivien a cal Sagal, una de les finques de l’actual plaça Llibertat i en aquell moment Plaza del Generalísimo. A cal Ferrer només tenien el taller on ferraven els animals i esmolaven els volants dels segadors. Això quan no tancaven per anar a França a fer la verema. Ja sabem, doncs, d’on li ve el nom actual, a la casa.
Els Puxeu van deixar la ferreria al voltant de l’any 30. Durant la guerra civil s’utilitzava per a acollir refugiats, i en temps de la postguerra va ser ocupada per la Guàrdia Civil.
Uns anys més tard l’Ajuntament en faria usdefruit com a casa d’acollida per a gent necessitada. Un dels últims ocupants va ser en Manel de las «hermanitas» de Banyoles, un home desvalgut en perdre les dues mans i la vista en una explosió les circumstàncies de la qual ja ningú recorda. Més tard, quan ja era propietat de l’Ajuntament, s’hi van fer reformes: es va abaixar un pis i es va refer la coberta. El cost d’aquella obra va superar la inversió feta en la compra de l’immoble.
A partir d’aquell moment l’edifici s’utilitzà com a magatzem municipal, fins que es traslladà a la teuleria de can Vila. Així, cal Ferrer va caure en desús i es va anar degradant fins que l’any9999 es va rehabilitar per donar-li un ús públic. I aquí tenim l’actual telecentre i espai per a joves i entitats. I per molts anys!
Això és el que hem pogut esbrinar de la seva història. Segur que n’hi ha que en recorden més detalls, que han refrescat la memòria llegint aquestes línies i que han descobert alguna cosa que no sabien; però ara, en passar pel davant de cal Ferrer, tots ens la mirarem amb uns altres ulls.
Miquel Xaudiera

Cèsar Renau

dijous, 18 de febrer del 2016

Carnaval a Montagut 2016




El passat dissabte 6 de febrer vam celebrar el Carnaval a Montagut. Aquest any amb canvi de format que va resultar un èxit de participació. L'enginy dels veïns va omplir de meduses, sirenes, eriçons de mar, peixos, calamars.......i moltes altres disfresses que van convertir els carrers de Montagut en una autèntica rèplica del mar Mediterrani.
La tarda començava amb una animada rua fins arribar davant l'església, on vam berenar i on en Fefe ens va fer ballar a tots. Sense quasi temps per descansar,un sopar popular ens esperava al casal per acabar amb la brillant actuació dels Defunky's.
Una gran tarda plena de color, música, bon humor i moltes ganes de passar-ho bé!
L'any que ve més!
Agraïment als voluntaris/es que van ajudar en l'organització.

Ajuntament de Montagut i Oix











dissabte, 6 de febrer del 2016

Heteroquè?

Quan parlem de papallones de seguida ens vénen al cap les diürnes: acostumem a estar-hi més familiaritzats, potser perquè nosaltres també tenim costums diürns (uns més que d’altres), potser perquè els seus colors les fan més visibles, potser perquè tenen més bona premsa. No obstant, de les aproximadament 135.000 espècies de papallones descrites, les diürnes tan sols en representen un 20%.
Això significa que de nocturnes n’hi ha una varietat mooooolt més gran. Passa que, com tots els animals que es mouen en la foscor, tenen molt mala reputació i sovint se’ls atribueixen males intencions. És el que té mirar-ho tot des d’un punt de vista antropocèntric.
Si deixem de banda els prejudicis i ens endinsem en la nit, com qui agafa per primer cop unes ulleres d’aigua i es capbussa al mar, descobrirem tot un món paral·lel. Evidentment, i encara més en el cas dels insectes, també és a la primavera i a l’estiu quan aquest món és més actiu.
Les papallones de nit (heteròcers, per als amics) agrupen una sèrie d’espècies amb algunes característiques comunes i entre els estudiosos se les tracta com un grup, però, des del punt de vista de la ciència que classifica la diversitat biològica, actualment no tenen aquesta consideració.

Saturnia piry
Dèiem que són un grup molt divers. Aquesta diversitat es veu en la mida, en les formes, en els colors, en els costums, en les estratègies adaptatives… Poden ser insectes de molt pocs mil·límetres o extraordinàriament grans. Sense ser l’espècie més gran, la paó de nit (Saturnia piry), la papallona més grossa d’Europa, té una envergadura de 15 cm. No diríeu mai on l’hauríeu d’anar a trobar (els que ho sapigueu no hi jugueu)… Doncs no cal sortir del nostre municipi! Aquí no em puc estar d’explicar una batalleta personal, ja em perdonareu. Quan era estudiant a Girona, ja fa... bé, quan era estudiant a Girona, i encara no em podia ni imaginar que acabaria vivint a Montagut, amb els amics sovint fèiem sortides per a observar fauna, també papallones nocturnes. Més d’una nit havíem pujat als pobles de l’Alta Garrotxa amb l’esperança de veure, entre d’altres, una piry. No és una papallona molt abundant: segur que podria comptar amb els dits d’una mà els cops que l’he vist (viva). Doncs «la meva primera piry» la vaig veure a la façana de can Regent, al número 20 del carrer de la Font. El meu amic Josep Ma Vidal, en «Mies» (recordeu aquest nom), encara riu quan recordem els crits que vaig fer quan des de l’interior del seu VW Golf de color blanc vam veure aquella bèstia que tant cobejàvem.
Actias isabellae (Mascle)

No tan gran com la piry, però més espectacular, si és possible, per la seva forma i colors, és la Actias isabellae. Bé, quan anàvem de safari el seu nom era Graellsia isabellae i per mi sempre serà una graellsia. A més, el nom de Graellsia ve del segon cognom de l'entomòleg que la va descriure, d'ascendència catalana. Veure’n una és fantàstic, però veure’n estols de centenars, de milers, concentrades als fanals d’un poblet de muntanya de carrers desèrtics és... bufff… Això és el que ens vam trobar en un lloc d’Aragó el nom del qual no puc recordar (i no és que estigui fent de boletaire). La Graellsia, a Montagut, l’he vist un sol cop sobrevolant la pista poliesportiva i en una altra ocasió, al davant de casa, en vaig trobar l’ala d’una femella, però em va fer tanta il·lusió que vaig publicar la troballa al Facebook i tot; si puc recuperar el post us l’ensenyaré (ups!, perdoneu, m’ha tornat a passar). 
Actias isabellae (Femella)
He dit alegrement que era una ala de femella perquè, en el cas de la Graellsia, ambdós sexes es diferencien clarament per la forma del segon parell d’ales. Generalment, però, per diferenciar el sexe de les papallones de nit cal recórrer a les antenes. I és que els mascles dels heteròcers, a falta del color i la llum, localitzen les femelles per l’«olor» de les seves feromones. Per detectar aquesta «olor» els mascles tenen unes antenes amb forma de ploma, amb un nervi central del qual surten uns pelets laterals, mentre que les femelles, que esperen «a veure-les venir», tenen unes antenes més primes.
Diveses espècies d'esfíngids
Fora d’aquestes dues espècies, Saturnia piry i Graellsia isabellae, la resta són de mida molt més discreta. N’hi ha, però, moltes altres de molt boniques: per exemple, totes les de la família dels esfíngids, un grup d’espècies de cos molt robust i ales amb forma de llança; quan estan en repòs semblen un avió de combat. Pertany a aquesta família una espècie que coneixem com a «borinot», «borinot carter» o «bufaforats»Si dic que, tot i ser un heteròcer, és de costums diürns i sovint se’l veu libant el nèctar de les flors com si fos una abella tots sabreu de quin bitxo estem parlant. A més és interessant perquè és un clar exemple de mimetisme: la seva semblança amb els borinots parents de les abelles és una estratègia per a dissuadir els depredadors; és com un llop amb els peus enfarinats però a la inversa. Hi ha tota una teoria molt interessant que explica el fenomen del mimetisme, que no cal detallar per no avorrir ningú però que, com passa amb altres teories de la biologia, té la seva gràcia quan l’apliquem a l’espècie humana. Segur que tots coneixeu algun borinot, a part de mi.
Borinot (Hemaris fuciformis)
Hi ha altres papallones de nit conegudes per tothom: per exemple, els famosos «cucs de seda» (Bombyx mori) i la «processionària del pi» (Thaumetopoea pityocampa). En moltes espècies es dóna el cas que l’eruga s’alimenta d’una sola espècie vegetal, i si recordeu la voracitat amb què els vostres cucs menjaven les fulles de morera podeu imaginar que fàcilment les larves de papallona poden esdevenir una plaga: d’aquí la importància ecològica dels ocells insectívors com les mallerengues, els tallarols i altres. Val a dir que cap d’aquestes dues espècies és gaire agraciada en fase de papallona. Els cucs de seda que hem criat tots són d’una espècie exòtica, però aquí tenim altres espècies del gènere Bombyx.
Potser que anem acabant perquè, si no, sí que acabarem tots ben marejats.


Voldria haver provocat la curiositat, si més no, d’alguns de vosaltres per aquest món. Si és així, sapigueu que des de Terra Aspra organitzarem una sortida nocturna per a observar algunes de les espècies que viuen als nostres boscos. Ens hi acompanyarà en Mies, biòleg de vocació, formació i professió, però sobretot bon comunicador i un bon coneixedor del tema. Qui sap si tindrem l’oportunitat de veure alguna Graellsia o alguna piry. Ja rebreu tota la informació pels canals habituals, però us podeu reservar el vespre del dia 21 de maig.


Text: Cèsar Renau
Fotografies: Albert Miquel Loewe