Tradueix

dimecres, 16 de desembre del 2015

XXIV Bici de muntanya d'Oix




El 29 de novembre va tenir lloc la XXIV edició de la BTT d’Oix, un clàssic de les curses de muntanya. Una cursa no competitiva que recorre els paratges de l’Alta Garrotxa.

Com cada any, s’han fet 2 recorreguts, la volta curta i la volta llarga:


  • Volta curta.- Oix-Coll de Pera-Bestracà-Vall d’Hortmoier-Grau d’Escales-Can Pei-Oix
  • Volta llarga.-  Oix-Coll de Pera-Bestracà-Vall d’Hortmoier-Grau d’Escales-Can Pei-Coll de Palomeres-Sant Eudald de Jou-Can Bundanci-Coll de Pineda-Toralles-Cal Quic-Oix.

La participació ha estat de 126 participants vinguts de diferents llocs de Catalunya i de França. Els participants van gaudir d’un dia esplèndid. Alguns d’ells s’anaven parant per fotografiar i gaudir del paisatge.
Durant tot el recorregut els participants han trobat controls i avituallaments, gràcies a la col·laboració dels veïns d’Oix. Alguns a la soleia i altres a l’ombra, però tots aguantant estòicament fins al final.

Volem agrair al Centre Excursionista d’Olot la seva col·laboració amb la cessió de les emissores de radio i, en especial, a en Pep Coromines per estar pendent de l’antena durant tota la cursa. També un agraïment a tots els patrocinadors, col·laboradors, participants... gràcies a tots per fer possible un any més la Bici Muntanya d’Oix.


Ovoxo – Poble d’Oix

Aplec de Sta Bàrbara de Pruneres (2015)


El dissabte 5 de desembre va tenir lloc, un any més, l’aplec en honor a la verge i màrtir Santa Bàrbara que té lloc a l’ermita situada al enlairat cim de Pruneres al municipi de Montagut i Oix, a l’Alta Garrotxa.
De bon matí el temps es presentava amb algunes gotes que feien preveure una jornada trista i complicada. Arribats al cim en Jordi, l’ermità de l’indret, ja va assegurar que no seria res i efectivament el dia va esdevenir esplèndid i calorós. Això si, pels volts de les 4 de la tarda ja va començar a fresquejar de debò.

Unes 290 persones van acudir a l’esdeveniment. A quarts d’onze es pogué gaudir d’un esmorzar popular i gratuït a l’esplanada de l’ermita tot contemplant la bellesa del lloc mentre es podien escoltar els ritmes de la dansa més bella que es fa i desfà a Catalunya: la sardana.


A dos quarts de dotze en punt, la campana ressonava airosa indicant l’inici de la celebració Eucarística que presidiria Mn. Lluís Solà, rector de Sant Esteve d’Olot. Mn. Lluís, enamorat d’aquesta contrada, de la que n'havia estat rector en acabar els seus estudis eclesiastics, i sempre fidel a la cita, va desgranar en el transcurs de la homilía la vida de la patrona i les paraules de Jesús amb la realitat quotidiana de la humanitat present. L’acte religiós va finalitzar amb el cant dels goigs i la salve.


Tot seguit encantament de coques i sorteig d’un pernil i un quadre (gentilesa de la vidua de l’artista Miquel Plana). L’associació “Amics de l’Alta Garrotxa”, coorganitzadora de l’aplec, va fer entrega d’un obsequi a Miquel Espigoler del mas Palomeras. A continuació, ballada d’una sardana que va aplegar una petita però joiosa rotllana que el Puig de Bassegoda es mirava amb alegría.
Les diferents colles presents a la diada festiva s’anaven asseien a taula i els dos focs preparats per l'ocasió fumejaven d’allò més. Les seves brases deixaven en bon punt els diversos aliments que s'hi anaven acostant. Tal vegada alguna de les colles s’elaborava una gran paella.
A la placeta de l’ermita un parell de parades d’àmbit local donaven color i alegria.
A la sobretaula en Manelic de Pera, amb el seu inseperable acordió, donava ritme i melodia a velles tonades donant continuitat al bon ambient d’aplec. Ara si, el fred ja hi era present però les boniques i velles melodies juntament amb l’escalf del foc feien que una bona colla de ferms presents d’allà no es moguessin.

Que aquestes tradicions continuïn per molt anys amb la bona harmonia entre els presents  que sempre si desprèn. Per molts anys i fins el proper primer dissabte de desembre.

Josep Maria Costa

dilluns, 14 de desembre del 2015

Marató de TV3 i Caga Tió



Com cada any el nostre municipi se solidaritza amb la Marató de TV3, que aquest 13 de desembre de 2015 és per la diabetis i l’obesitat.

A Montagut comença el matí amb les aportacions voluntàries que tots fem per a la Fira dels Tastets. Se’ns posa tan bé aquell tallet de coca o aquell cafè amb llet!!!!! 
L’Encarna munta la seva paradeta de motius nadalencs: tions, nadales, arbres...


A les 11:00 hores tots estem preparats per la gimcana infantil. Els nens i nenes han d’anar a buscar un tronc a les afores del poble, i tornar a la plaça per decorar-lo: primer li fan la cara i el cul, després li posen peus,  cabells i un abric ben decorat perquè no 
tinguin fred!!! I ja tenim el nostre tió o tiona preparat per cagar molt!!!! El que ha cagat i cagat, és el tió gran del poble !!!





 



Setanta nens i nenes han cantat la cançó i han picat el tronc, fins que s’ha sentit un PET molt gros i el tió ha cagat molts i molts regals!!!! Motxilles plenes de llaminadures, mandarines, fuets i jocs per a tots els nens i nenes!!!




Quina bona diada!!!


Moltes gràcies a tots els que l’heu fet possible!
Per cert, a Montagut i Oix hem recollit la xifra récord de 460,70 euros!!!!

GRÀCIES !!!!!!




dissabte, 12 de desembre del 2015

LES PORTES FERRADES ROMÀNIQUES: SANT PERE DE MONTAGUT

Lluïsa Amenós
www.actiweb.es/lluisaamenos


Vista general de la porta ferrada de Sant Pere de Montagut
FITXA TÈCNICA:

Porta ferrada de sant Pere de Montagut
Ferro forjat i clavat sobre posts de fusta. Aliatge de coure incrustat (forrellat i escut de pany)
Època medieval 
Observacions: la datació concreta resta pendent de futures anàlisis al batent de fusta i a les plaquetes metàl·liques incrustades.

Les portes ferrades són segurament els elements patrimonials més emblemàtics de l’art romànic català i constitueixen el principal tret identificatiu de les esglésies pirinenques. Val a dir, no obstant, que malgrat l’elevat nombre de portes conservades, només unes poques són datables al període romànic. 
Les portes ferrades es caracteritzen per tenir clavades diverses peces de ferro en la superfície externa del batent, amb la doble funció d’unir les posts juxtaposades i de eforçar els accessos als edificis o als antics recintes emmurallats. Les ferramentes conservades al Pirineu català presenten un disseny molt senzill, basat en un seguit de faixes o registres horitzontals que configuren un dibuix simètric. Cada faixa és constituïda per una llarga tija horitzontal que ocupa l’ample del batent, de la qual neixen un nombre variable d’espirals cap amunt i cap avall. El perfil de ferro pot ser un passamà pla, com a Montagut, o bé decorat amb canals o estries. 
Partint d’aquest disseny bàsic, es documenten versions més complexes o riques en decoració que s’inspiren en els models internacionals procedents de centreuropa. En tenim exemples en les portes ferrades representades al frontal de Sant Jaume de Frontanyà (Museu de Solsona), executat vers l’any 1300. 
Algunes ferramentes, com les de Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de Covet, estan decorades amb caps d’au i de rèptil als extrems. Les aus, representades a l’ull de les espires, es caracteritzen per tenir un bec llarg i corbat, semblant al d’un pelicà o una àliga. Els caps de rèptil s’han associat amb dracs i serps. Les ornamentacions d’espirals combinades amb caperrons d’animals fantàstics són força freqüents en els llibres miniats medievals –especialment en les lletres que encapçalen els textos escrits. Sabem del cert que aquestes dissenys servien de model a la resta d’arts decoratives (vitralls, ceràmiques, forja...) i, fins i tot, que es recollien en forma de repertoris ornamentals o àlbums de dibuixos. Les portes de Lluçà i de Covet són la traducció en ferro d’una pintura que ornamenta la caplletra d’un còdex 
conservat a la Biblioteca Episcopal de Vic.
Algunes portes mantenen els tiradors originals romànics, com la de Santa Maria de Covet. Els elements més característics d’aquestes peces són el casquet hemiesfèric central, els motius calats de la placa i la decoració de l’armella a base de punts alternats amb línies en ziga-zaga.
En època medieval, les portes fermaven exteriorment amb pany i forrellat i reforçaven el tancament interior amb embarrats. El pany d’aquesta època respon a una estructura senzilla, constituïda per una caixa embotida a la fusta i envoltada d’una placa de perfil còncau i vèrtexs perllongats. El forrellat acostuma a presentar el característic cap de drac a l’extrem. El de Santa Maria de Serrallonga porta, a més, una inscripció i un crismó gravats que permeten datar-lo al 
segle XII.  El text, escrit en llatí, ens recorda el nom del ferrer que el va executar: “Bernat, ferrer, em féu de bon grat”.
A Catalunya tenim força forrellats similars al de Serrallonga, però ben pocs són datables als segles del romànic. Tots ells presenten el característic cap d’animal emplaçat a l’extrem d’una barra que suggereix la figura d’una serp o d’un rèptil. Si bé és difícil saber amb exactitud de quin tipus d’animal es tracta, tant el llenguatge simbòlic com les arts plàstiques medievals indiquen que podria tractar-se d’un drac. Des d’èpoques ben reculades, el drac ha format part de l’univers decoratiu dels objectes de ferro, especialment d’aquells vinculats al foc, com els clemàstecs, els capfoguers o les làmpades. Associat a la defensa i a la vigilància, aquest animal expressa l’origen tel·lúric del ferro transformat per l’home gràcies al control del foc. La facultat protectora del drac es veuria reforçada amb el crismó que presideix el nus d’alguns forrellats, com l’esmentat de Serrallonga, el de Santa Maria del Vilar de Reiners (Vallespir) o el de Sant Feliu de Rocabruna (Ripollès). El crismó és un element característic de les esglésies romàniques del Pirineu. Emplaçat generalment a la portalada, el podem trobar a nombrosos temples de la Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i els Pirineus francesos. 

Detall del forrellat 
La porta de Montagut conserva dos forrellats amb els seus respectius panys, tot i que només el de sobre és original. El conjunt, força excepcional a casa nostra, combina el treball de forja mb una delicada decoració a base d’incrustacions de bronze o de llautó (caldria comprovar l’aliatge amb analítiques). Si es tractés de llautó (aliatge de coure i zinc), la ferramenta no seria anterior al segle XVI. Justament aquesta data coincideix amb l’època de màxim esplendor del temple i amb la construcció del retaule renaixentista de Pere Mates.
El forrellat consta d’una barra de secció poligonal profusament ornada amb motius geomètrics: als extrems s’hi disposen dues franges de petits cercles incisos que flanquegen un motiu central constituït per plaquetes de bronze o llautó incrustades, bona part de les quals ja s’han 
perdut. Val a dir que la barra presenta evidències de trencament a l’extrem dret, la qual cosa en dificulta la lectura formal completa.  No obstant això, tenint en compte els nombrosos forrellats conservats, no és forassenyat suposar que podria haver finalitzat amb el característic cap de drac. El nus paral·lelepipèdic portava aplicada una peça ovalada, de la qual només es percep l’empremta. La maneta encara conserva els forats on encaixaven les sis barretes en forma de cordonets, un motiu ornamental força habitual en els forrellats medievals, com l’esmentat de Serrallonga. Les armelles van folrades amb una fina planxa de bronze o llautó.
L’escut del pany de Montagut és també excepcional. Consta d’un pany embotit a la fusta i una placa de format quadrangular que presenta els quatre costats còncaus i els vèrtex perllongats. 
Tot el seu perímetre és perfilat per una sanefa que combina una ranglera externa de petits cercles punxonats amb una altra de plaquetes de bronze o llautó incrustat. La forma de l’escut és plenament medieval, a l’igual que els dos claus de cabota esfèrica que la fixen a la fusta. 
Els ferros originals no restaven despullats. Sabem del cert que les ferramentes de porta es revestien amb una capa de pintura o de daurat i sovint es clavaven a sobre de la fusta folrada amb cuir vermell (se’n conserven restes a les portes de Sant Julià de Brioude i Saint-Jean d’Orcival). Aquesta solució, habitual també en els ferros aplicats al mobiliari, permetia protegir el ferro de la corrosió i realçar el treball de forja. Els ferros de Montagut podrien haver-se ennegrit mitjançant l’empavonat, amb l’objectiu de ressaltar el daurat del bronze o llautó. 

Portes ferrades representades en capitells del claustre de la seu d’Elna 
Aquesta tècnica, documentada des d’antic, fou abastament utilitzada per la metal·listeria àrab, molt apreciada en els regnes cristians peninsulars. 
La porta ferrada de Montagut tancava l’accés principal de l’antic edifici medieval, de dimensions força més reduïdes. L’any 1669, fou reformada i reinstal·lada a la nova façana barroca: ho delaten les ampliacions afegides a la part superior del batent i la desordenada disposició dels claus.
El disseny de les ferramentes romàniques s’ajusta plenament a la concepció medieval de l’edifici religiós. Els programes escultòrics que decoraven les portalades estaven íntimament relacionats amb la significació del temple com a espai de la renovació diària del misteri de la redempció. L’espiral era un motiu carregat de gran significació simbòlica i la seva presència a la porta principal estaria destinada a reforçar el seu valor com a element de pas del món sensible 
al món diví. Aquesta idea apareix  ben explícita en algunes inscripcions conservades a les llindes de pedra, com la que presidia una de les portes d’accés a la seu romànica de Girona, on s’hi llegeix: “Sóc la porta de la vida; veniu joiosos, a través meu, al regne del cel; no sóc closa a cap fidel”.

Per saber-ne més:

AMENÓS, Lluïsa; «Les portes ferrades romàniques al sud del Pirineu Català», Quadern del Museu Episcopal de Vic, núm. 3 (2009), p. 57-92.





Grups del Curs 2015 / 2016

P3 Classe dels esquirols
P5 Classe de  les Girafes
CI Classe de les Àguiles Daurades


3r Classe dels Dofins

4t Classe dels Xiclets


CS Classe del Mario Bros



VISITA A L’EXPOSICIÓ D’EINES ANTIGUES DE MONTAGUT I OIX


En motiu dels 700 anys de  la Fira de Sant Lluc, l’escola Mont Cós, junt amb altres escoles de la comarca, ha participat en l’activitat Eines i Feines  organitzada per LIC Garrotxa, el Servei de Català d’Olot- la Garrotxa, IME i ACO.
Es tractava de la realització d’un pòster, per part dels alumnes de Cicle Superior de l’escola, sobre una eina o feina tal com era antigament i que estigués lligada al poble.
Per dur a terme aquest treball, el dimecres 16 de setembre tots els alumnes  van  visitar al matí, per torns, l'Exposició d'Eines Antigues i Fotos  organitzada per la família Costa amb la col·laboració d'altres famílies del poble
Els nens i les nenes van poder veure  les  diferents  eines del món agrícola, ramader i forestal locals i escoltar les explicacions  de l’avi  Josep Costa.
A més, els alumnes de 4t, 5è i 6è de primària van gaudir de la información que els senyors Josep Costa i Delfí Masdeu van fer sobre l’ofici de carboner i les seves eines.


Finalment, la forca carbonera va ser l'eina treballada pels alumnes de Cicle Superior per col·laborar en els 700 anys de la Fira de Sant Lluc de la ciutat d'Olot.
Per part d’alumnes i mestres volem transmetre el nostre agraïment a totes les famílies que han fet possible aquesta exposició d’eines.
Aquestes eines formen part de la història del poble i també és important que els nens i les nenes en siguin coneixedors.  

27-S ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

El 27 de setembre van tenir lloc les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Oficialment,  eren unes eleccions autonòmiques com les que s'havien celebrat anteriorment, però pels catalans van ser molt més que això. Van ser les eleccions que ens han de permetre ser un nou estat amb un  Parlament propi on decidim per nosaltres mateixos i deixem de ser una Comunitat Autònoma més.

Per la seva excepcionalitat,  hi va concórrer, com mai abans s'havia pogut aconseguir,  una candidatura de la societat civil amb el recolzament de Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana, Junts pel Sí.

Alhora, també amb pretensions independentistes s'hi va presentar la CUP.

El bloc clarament unionista el constituïen el Partit Popular, Ciutadans i el PSC.

Sense manifestar-se ni en un sentit ni en l’altre també s'hi van presentar  Unió i Catalunya Sí que es pot.

La participació a les eleccions va ser  històrica, la gent com mai va demostrar que volia decidir. Malgrat la gran quantitat de gent que va sortir al carrer i la pressió imposada en els darrers dies, la jornada va transcórrer amb tot el civisme del món, sense cap incident a remarcar.
  
Al nostre municipi hi va haver una participació altíssima,  del 83,52%, força per sobre de la global de Catalunya,  amb els següents resultats:
  
2015
Candidatures
Vots
JxSí
421
72,21%
CUP
85
14,58%
CatSíqueesPot
22
3,77%
PP
16
2,74%
C's
12
2,06%
unio.cat
10
1,72%
PSC
9
1,54%
PACMA
4
0,69%
PIRATA.CAT/XDT
2
0,34%
RECORTES CERO-ELS VERDS
1
0,17%
GANEMOS
0
0%

  
Els 135 diputats del Parlament de Catalunya es van distribuir de la següent manera:

- JxSí......................... 62 diputats

- C's............................ 25 diputats

- PSC.......................... 16 diputats

- CatSíqueesPot............ 11 diputats

- PP............................ 11 diputats

- CUP.......................... 10 diputats

Per tant doncs, el front clarament independentista va obtenir la majoria absoluta amb 72 diputats, el millor resultat de la història.

Respecte al nombre de vots, no hi ha dubte que el SÍ es va imposar. Si sumem, per una banda els vots obtinguts pel bloc independentista de Junts pel Sí i la CUP (1.966.508) i per l’altra el bloc unionista format per PP, PSC i Ciutadans (1.608.840), veiem que els partidaris de la independència representen el 55% enfront del 45% dels unionistes.

Al nostre municipi, per donar encara més rellevància a aquest moment tan decisiu per Catalunya es va organitzar, al Centre Cultural de La Cometa,  un gran berenar per seguir els resultats de les eleccions. L’acte va ser un èxit, amb  molta concurrència de públic molt disposat a passar una bona estona. En un moment, la caravana de Terra Aspra va vendre tots els entrepans que havia preparat per l’ocasió.


En resum, una bona diada amb uns bons resultats que esperem que els nostres representants polítics sàpiguen administrar de forma adequada i puguem arribar a l’objectiu pretès de ser un país lliure i sobirà, com ens mereixem. Mai ho havíem tingut tan a prop, no ho podem deixar escapar. 
Antònia Grabolosa